Sin categoría

No sé si us ha passat alguna vegada, estar en aquell moment, al moment de l’impasse, en que ja no ets el que eres i encara no saps el que ets ara.

És una sensació que, en el meu cas, aglutina un ample recorregut del continuum que va del  patiment al plaer, del dolor a la gustera. Tot depèn de com jo sigui capaç de relacionar-me amb allò, d’això en tinc coneixença ara, fa un temps pensava que depenia del que em passés en aquell moment i de com jo era capaç d’afrontar-ho, tot quedava a fora. Aprendre que com veig les coses depèn de la decisió que prenc a cada minut de la meva vida, que està dins meu, fou tot un descobriment.

Al principi va apoderar-se de mi la por a equivocar-me amb una sensació de protagonisme en la meva pròpia vida que va ajudar-me a endinsar-me plenament a habitar el meu cos i el meu dia a dia como mai abans ho havia fet. Anteriorment sovint fantasiejava, projectava i fugia  cap al futur o al passat per eludir el que realment m’estava passant en aquell moment. Quan vaig ser conscient d’això i vaig poder sentir-ho de veritat, la por va transformar-se en una profunda sensació de Responsabilitat amb mi mateixa i amb la meva vida que actualment es el que m’ha donat ales. Sento que ser conscient de que decideixo cada dia com vull relacionar-me amb el que em passa, al final, ha estat alliberador i m’ha descarregat de la culpabilitat, la vergonya i el ‘no sé’.

Hi he estat, varies vegades allà, unes sense saber-ho i d’altres sapiguent-ho. Saber es més portable pel meu gust. Es una sensació d’abisme, d’estar a la vora d’un penya-segat amb la punta dels peus encara fregant la terra i a la vora del no-res. Sense balla ni porta ni camí davant, simplement el buit estenent-se per tot arreu i oferint una estampa dantesca i plena d’oportunitats que en ocasions poden sonar a desafiaments. He estat  allà, en aquell moment en que quan he volgut mirar enrere ja no he pogut reconèixer el que hi havia i he sentit que s’havia esfumat en el record el que havia estat, i he pensat  “ja no soc el que era, ja no em trobo còmoda estant on estava, fent el que feia, pensant el que pensava…” i no es ni millor ni pitjor, simplement és diferent. He estat allà, i el que m’ha estat més difícil estant a l’Impasse i no poder saber el que seria a partir de llavors. Quan he estat a la vora del penya-segat i he vist la caiguda, sense vure el final…fa vertigen. I he sentit aquest vertigen, no saber a on em dirigia, no saber amb exactitud com acabaria, què faria, com seria la meva nova forma d’estar al món i de relacionar-me amb ell. I és en aquest moment de l’Impasse, a la vora del buit i d’un mar de possibilitats que he estat capaç de deixar anar, de deixar anar el control i de confiar en mi i en la vida. I sense planificar-ho ni buscar-ho, ni tan sols imaginar-ho, m’han sortit les ales.

Va ser en un moment d’impasse i després d’anys de gestació que va néixer Sine Grow, vaig donar a llum el Projecte que actualment reflecteix la meva actual mirada del món i que respon 100% a aquella sensació tan efímera i plena de quan estic exactament on vull ser, fent el que sento que he de fer.

I assumeixo la responsabilitat de decidir a cada moment, i prenent les meves pors de la mà conscientment, em comprometo a oferir al món i a la vida la meva millor i imperfecta versió.

I és des d’aquí que em comprometo a acompanyar, des del respecte i l’amor, tal com també han fet amb mi, a aquelles persones que decideixin conscientment comprometre’s amb la seva pròpia vida i el seu benestar. Serà un plaer estar-hi de nou, on ja hi he estat, a l’impasse, amb la punta dels peus sentint el buit. Aquell buit que ve del procés i sol ser preludi de noves mirades.

L’equip de Managers d’una empresa del sector tecnològic que desenvolupa aplicacions de gestió, ve a treballar la cohesió i la confiança després d’un període de grans canvis en l’Organització.

Durant l’activitat intenten dirigir als cavalls cap el material que han ubicat a la pista fent ús de diferents recursos per atraure’ls i convèncer-los. Els cavalls no acaben d’apropar-se al material, tant bon punt ho tenen a prop fan mitja volta i s’allunyen a més velocitat.

“No es fien de nosaltres” comenta el Gerent d’Inversions, “necessiten més temps per acostumar-se al material, l’acabem de posar!” comenta la Responsable de Serveis Educatius.

L’equip decideix fer una pausa per comentar l’estratègia a seguir. En aquest moment un dels cavalls, el gris, s’apropa per sí sol al material proposat, l’olora, el toca amb el morro, l’aparta…

“Mireu! S’hi ha apropat sol a explorar el material” comenta el Presales Manager. L’equip l’observa. Després d’uns minuts la resta dels cavalls es van apropant poc a poc al material i al cavall gris. Comencen a tocar, olorar, rosegar, assaborir el material.

“Què ha passat?” preguntem.

“Està claríssim. No s’han de forçar les coses. Sempre anem amb presses”, comenta la Responsable de Serveis Educatius.

“El gris és el més curiós, el més valent. Gràcies a ell la resta de cavalls també s’ha apropat al material i hem aconseguit l’objectiu”, afirma el Sales Manager.

“Què és aquest material que heu ubicat a la pista pels cavalls?”, preguntem.

“Son els productes que venem, els nous productes de fet!”, contesta el Presales Manager.

“I qui podrien ser els cavalls, que quan intenteu apropar-los als nous productes no es refien de vosaltres i necessiten més temps?”, preguntem.

“Son els de l’equip de ventes…”, contesta el Responsable de Màrqueting. “Si, sempre es queixen de que no poden provar els productes abans de començar a vendre’ls…”, comenta la Responsable de Serveis Educatius.

“I el cavall gris, que és el més curiós i el més valent?”, preguntem.

“Son els early adopters!”, comenta entre rialles el Gerent d’Inversions. “Si, sempre hi ha venedors que amb la seva curiositat i motivació atrauen a la resta”, diu el Sales Manager. (…)

“Què us emporteu d’aquesta activitat?”, preguntem.

“Tenir en compte el temps d’adaptació de l’equip de ventes als nous productes per fiançar la seva confiança en el producte i optimitzar les ventes”.

“Redefinir l’estratègia de presentació dels nous productes a l’equip de ventes per una major efectivitat”.

“Identificar els early adopters que ens poden ajudar a guanyar confiança amb tot l’equip de ventes”.

“Haver tingut la oportunitat de compartir un espai d’aprenentatge i reflexió amb l’equip, inexistent en el dia a dia”.

Aquesta pregunta és darrerament la pregunta estrella entre amics i familiars més propers. Mindfulness està cada cop més present en àmbits on fins fa poc meditar era una cosa rara i poc compresa, on “la presència” s’entenia com la capacitat de transmetre autoritat i posicionament. Per sort, actualment Mindfulness o Atenció plena, genera, com a mínim curiositat.

D’aquí ve la pregunta que vaig rebent últimament. I realment reconec que m’encanta, perquè ella mateixa conté l’essència del que és Mindfulness: experiència i pràctica. La pregunta no és “Què és mindfulness?” si no que es centra en què m’ha aportat  practicar. I la pràctica és un dels pilars de tot entrenament, d’aquest també. Mètode i Actitud son també pilars.

Podria comentar els beneficis generals que realment he pogut experimentar arrel de la meva pràctica, com una major tranquil·litat i pausa interior, capacitat per parar abans de reaccionar davant situacions complexes, aprofundir en el coneixement de la meva  forma de percebre i entendre el món i moltes altres. En aquest cas compartiré  realment per a  què m’ha servit en el meu dia a dia.

M’encanten els reptes, i el meu sistema emocional de l’impuls i la motivació està molt present i desenvolupat, així que acostumo a embarcar-me en idees, projectes i activitats vàries que em semblen meravelloses, atractives i impossibles de prescindir. Mindfulness, en aquest cas, m’ha ajudat en dos aspectes.

Primer en ser conscient, moment a moment, del que significa cada “si” que dono i en contemplar, en el moment de cada proposta, les meves emocions, pensaments i reaccions corporals. Això m’ha permès entendre quins dels reptes eren realment reptes que m’ajudarien a créixer o reptes que podien mermar la meva energia. En definitiva he aprés a decidir conscientment, sense deixar-me endur pel moment. Això em produeix una inmensa satisfacció, quan dic “si”, vaig a per totes, quan dic “no” no em queda cap dubte de que ha estat una decisió encertada pel moment.

I en segon lloc, he aprés a enfocar-me. Un cop embarcada en les meves múltiples tasques, el temps, literalment, em rendeix el doble que abans. Soc capaç de focalitzar-me, d’entregar-me plenament al que estic fent en un moment donat, evitant les distraccions, o millor encara, sent conscient de les distraccions i tornant a la meva tasca tant bon punt me n’adono. I això em permet ser molt més eficaç, “on va el focus, va l’energia” em repetia el que considero el meu mestre d’iniciació, i així passa.

Tinc sort, el meu dia a dia em proveeix d’incomptables oportunitats per portar a la pràctica el que entreno cada matí asseguda al coixí. Com entenc que li pot ocórrer a qualsevol ésser humà. Per mi el Quit de la qüestió ha estat el ser Conscient de que “aquells moments espinosos” SON les oportunitats diàries per practicar informalment. I es que la vida té la màgica capacitat de posar-li a un al davant allò que necessita practicar. Només per donar un exemple, soc mare de dues personetes que m’ensinistren diàriament en paciència, tendresa, empatia y comprensió. I es que com deia El Petit Príncep “tots hem estat nens abans de ser adults”. Ara quan veig pel matí el meu petit, lluitant contra la distracció, entre encestar el mitjó al peu i revisar l’àlbum de cromos del Fútbol, aconsegueixo entendre l’enorme dificultat de la seva situació i sec al seu costat. “T’ajudo? Com ho veu si primer acabes de vestir-te i després revises els teus cromos?”. L’alternativa podria ser “Encara no estàs vestit? Però què has estat fent els darrers 20 minuts??!!”. EL que ha estat fent és obvi, no cal remarcar-ho, no aporta res, m’enfoco a la solució.

I això no vol dir que SEMPRE aconsegueixi practicar durant el dia, en cada OPORTUNITAT que se m’ofereix , el que sí vol dir, es que ara soc conscient de quan he reaccionat i quan he respost. Per mi, actualment, hi ha un abisme entre l’un i l’altre.

A mi el que realment m’agrada, es el Mindfulness de guerrilla, el que ens permet realitzar, sentir i comprovar canvis reals en el nostre dia a dia, estar on passa la vida, moment a moment, connectada i practicant viure el present de forma conscient.