Aquesta pregunta és darrerament la pregunta estrella entre amics i familiars més propers. Mindfulness està cada cop més present en àmbits on fins fa poc meditar era una cosa rara i poc compresa, on “la presència” s’entenia com la capacitat de transmetre autoritat i posicionament. Per sort, actualment Mindfulness o Atenció plena, genera, com a mínim curiositat.
D’aquí ve la pregunta que vaig rebent últimament. I realment reconec que m’encanta, perquè ella mateixa conté l’essència del que és Mindfulness: experiència i pràctica. La pregunta no és “Què és mindfulness?” si no que es centra en què m’ha aportat practicar. I la pràctica és un dels pilars de tot entrenament, d’aquest també. Mètode i Actitud son també pilars.
Podria comentar els beneficis generals que realment he pogut experimentar arrel de la meva pràctica, com una major tranquil·litat i pausa interior, capacitat per parar abans de reaccionar davant situacions complexes, aprofundir en el coneixement de la meva forma de percebre i entendre el món i moltes altres. En aquest cas compartiré realment per a què m’ha servit en el meu dia a dia.
M’encanten els reptes, i el meu sistema emocional de l’impuls i la motivació està molt present i desenvolupat, així que acostumo a embarcar-me en idees, projectes i activitats vàries que em semblen meravelloses, atractives i impossibles de prescindir. Mindfulness, en aquest cas, m’ha ajudat en dos aspectes.
Primer en ser conscient, moment a moment, del que significa cada “si” que dono i en contemplar, en el moment de cada proposta, les meves emocions, pensaments i reaccions corporals. Això m’ha permès entendre quins dels reptes eren realment reptes que m’ajudarien a créixer o reptes que podien mermar la meva energia. En definitiva he aprés a decidir conscientment, sense deixar-me endur pel moment. Això em produeix una inmensa satisfacció, quan dic “si”, vaig a per totes, quan dic “no” no em queda cap dubte de que ha estat una decisió encertada pel moment.
I en segon lloc, he aprés a enfocar-me. Un cop embarcada en les meves múltiples tasques, el temps, literalment, em rendeix el doble que abans. Soc capaç de focalitzar-me, d’entregar-me plenament al que estic fent en un moment donat, evitant les distraccions, o millor encara, sent conscient de les distraccions i tornant a la meva tasca tant bon punt me n’adono. I això em permet ser molt més eficaç, “on va el focus, va l’energia” em repetia el que considero el meu mestre d’iniciació, i així passa.
Tinc sort, el meu dia a dia em proveeix d’incomptables oportunitats per portar a la pràctica el que entreno cada matí asseguda al coixí. Com entenc que li pot ocórrer a qualsevol ésser humà. Per mi el Quit de la qüestió ha estat el ser Conscient de que “aquells moments espinosos” SON les oportunitats diàries per practicar informalment. I es que la vida té la màgica capacitat de posar-li a un al davant allò que necessita practicar. Només per donar un exemple, soc mare de dues personetes que m’ensinistren diàriament en paciència, tendresa, empatia y comprensió. I es que com deia El Petit Príncep “tots hem estat nens abans de ser adults”. Ara quan veig pel matí el meu petit, lluitant contra la distracció, entre encestar el mitjó al peu i revisar l’àlbum de cromos del Fútbol, aconsegueixo entendre l’enorme dificultat de la seva situació i sec al seu costat. “T’ajudo? Com ho veu si primer acabes de vestir-te i després revises els teus cromos?”. L’alternativa podria ser “Encara no estàs vestit? Però què has estat fent els darrers 20 minuts??!!”. EL que ha estat fent és obvi, no cal remarcar-ho, no aporta res, m’enfoco a la solució.
I això no vol dir que SEMPRE aconsegueixi practicar durant el dia, en cada OPORTUNITAT que se m’ofereix , el que sí vol dir, es que ara soc conscient de quan he reaccionat i quan he respost. Per mi, actualment, hi ha un abisme entre l’un i l’altre.
A mi el que realment m’agrada, es el Mindfulness de guerrilla, el que ens permet realitzar, sentir i comprovar canvis reals en el nostre dia a dia, estar on passa la vida, moment a moment, connectada i practicant viure el present de forma conscient.